Una chirca fotogràfica partetzipada subra sas relatziones interculturales, sas tzitades plurales e sas comunidades locales in sas àreas internas de sa Sardigna, un’etnografia de su paesàgiu umanu, de su territòriu e de sas migratziones.
work in progress
Sarule/Nùgoro, 2017
Unu progetu de chirca fotogràfica pluriennale chi ponet in mesu de s’osservatzione sas contradditziones e sos mudamentos sotziales chi si sunt isvilupende in s’ìsula in sos ùrtimas deghinas de annos. S’indàgine fotogràfica cheret esplorare sos paesàgios e sas atividades umanas chi caraterizant unos cantos temas sotziales e cuntemporàneos de sa Sardigna. De custos: sas periferias urbanas, sa presèntzia antròpica in su territòriu, sas servitudes militares, s’incuinamentu ambientale.
#habitatimmaginari st un’esperimentu fotogràficu partetzipativu e inter-culturale aprontadu in su Festival Girovagando de Theatre en Vol in Tàtari in su mese de cabudanni de su 2016. Unu percursu partetzipativu indiritzadu a sos chi istant in su tzentru istòricu tataresu cun s’obietivu de creare una rete sotziale visiva subra sos temas de sa cunvivèntzia multi-culturale, identidade, tzitadinàntzia. Ses fotografias in formadu mannu sunt installadas in pratza de Santa Caderina.
fotografias de Fabian Volti, de Luigi Bosio e de Lansana Conde
In fatu a sas rotas europeas de sos emigrantes, sas fronteras e sas gàbbias de èsseres umanos in sas làcanas intre Àustria e Germània. Acorrados in su percursu de su reconnoschimentu legale e de sa tzitadinàntzia, sos emigrantes chi nche bàrigant sa rota balcànica si nch’agatant in su bastione europeu, inserrados in butegas betzas trasformadas in dormitòrios. Sa negatzione de su deretu de si mòvere e de pòdere tzirculare in manera lìbera e legale – deretu chi a nois, nàschidos in sa metade europea, nos est ancora cuntzessu in parte – est sa negatzione de s’esistèntzia matessi de s’omine, de s’afirmatzione individuale sua, sa cundenna a vìvere in un’istadu de ispersonalizatzione, in ue s’ùnicu elementu identificativu est s’orìgine natzionale pròpia e s’apartenèntzia a sa categoria de massa, gasi comente la definint sos mèdios frantzesos de comunicatzione: “sans papier” (sena documentos).
reportage: Frontera àustro-tedesca di Freilassing/Salisburgu – Tzentru di prima acollida pro refugiados de Graz – santandria/nadale de su 2015 (fotografias de Stefania Muresu)
Sos ùrtimos annos sunt marcados dae sos disacatos in su Mare Mediterràneu e dae su nùmeru semper prus mannu de isbarcos de emigrantes chi arribant dae sa Lìbia, fuende dae sas gherras, dae sos tràficos de èsseres umanos e dae sas violèntzias chi patint in sos istados de orìgine. In Sardigna est crèschidu su fenòmenu de s’ospitalidade, cun unos cantos agriturismos chi ant cunvertidu s’atividade issoro pro acollire refugiados e rechedentes asilu. Prus de unas milli persones sunt ispartas in sas provìntzias e mescamente in sas àreas rurales internas.
(fotografias de Fabian Volti)
Olzai (NU), 2016
Un’osservatzione fotogràfica intro de sos ritos de sas comunidades multiètnicas in su tzentru istòritu de Tàtari, in ocasione de sa Festa de su Sacrifìtziu.
Tàtari, cabudanni de su 2016
Unu reportage fotogràficu subra su mestieri de su mare in Portu Turre.
S’osservatzione a 360 grados subra su territòriu si cuntzentrat in su chi abarrat indelèbile, sa chi est definida archeologia industriale. In Sardigna, intre Portu Turre e Portescusi, b’at chertu petzi chimbanta annos de isfrutamentu de sa resursa pro determinare su fallimentu. Unu resìduu seriale de imàgines chi contant s’abbandonu, un’economia ischelètrica, una sotziedade arrèndida a su bisu industriale.
Luci a mare est una chirca etnografica e unu reportage. Est un’istòria de òmines, de mare e de traballu. Su progetu fotogràficu est rapresentadu dae una chentina de fotografias analògicas, tiradas cun pellìcula in biancu e nieddu e, su prus, impreende un’obietivu de 50 mm, limitende cantu prus possìbile s’impreu de su flash: unu sèberu artìsticu e istilìsticu pro proare a pònnere in evidèntzia sos tretos minores de sa barca, sa netzessidade de espressare sas làcanas de sa cumpositzione fotogràfica in sos iscatos e sa voluntade de illuminare sos fotogramas noturnos cun sas lughes de sas lamparas in mare o cun fontes de lughe presentes in barca, in una visione su prus possìbile a curtzu a sa mirada pertzepida. Su reportage est istadu espostu in su MAN Museo d’Arte Contemporanea de Nùgoro in su 2014, in currispondèntzia de una retrospetiva dedicada a Robert Capa. (fotografias de Stefania Muresu).
Sas dies in antis de un’isgòmberu, in su campu rom de Fertìlia (SS). Una comunidade minore de rom, cando arribeit e s’acussorgeit fuende dae sa gherra chi bortuleit sos paisos de sa ex Jugoslàvia, la pongeint a un’ala, emarginada e cunsiderada zìngara. “Zìngaru” est una paràula ratzista comente “negru”, “vu cumprà”, “bàrbaru”. In su limbàgiu fitianu nostru, a bias, impreamus espressiones comente: “una domo de zìngaros”, pro nàrrere chi no est campaniada; “èssere che a unu zìngaru”, est a nàrrere bestidu male o brutu; “ti nche fatzo pigare dae sos zìngaros”, pro nàrrere chi sunt malos (che a Momoti). Tràmite s’imprenta locale, s’assòtziu at ischidu chi su campu rom de Fertìlia, in S’Alighera, a pustis de unas cantas delìberas comunales, diat èssere istadu liberadu luego.
Una comunidade agropastorale chi est capatza de reconnòschere s’identidade sua e chi resistet a sos mudamentos. S’osservatzione est fotogràfica e àudio-visuale, un’esperimentu visivu pro contare s’ambiente de sa campagna, sos cuiles , sos òmines chi b’istaiant, sas architeturas e sas famìlias rurales, sos animales chi allevant, a tesu dae s’urbanizatzione. Sos atores printzipales de s’osservatzione sunt sos protagonistas etotu de sas aziendas agropastorales, mannas e minores, de tipu traditzionale e modernu, costoidores de un’istile pròpiu, generatziones de sabidoria, rapresentantes de una cultura chi arribat dae a tesu.
Fotografias de Fabian Volti (Sardigna, 2005-2015)
